93. La Rierada

De petit havia sentit parlar de la Rierada i em pensava que era el fet ocorregut el 25 de setembre del 1962. Però no, és una urbanització que està situada dins el Parc de Collserola, i és el nom d’un rierol.

Vaig començar a investigar el seu recorregut, amb la possibilitat de fer una matinal. La Rierada neix al pantà de Vallvidrera i transcorre per Les Planes, La Floresta i Molins de Rei, on desemboca al Llobregat.

Com que és molt llarg, vaig pensar a fer només la part més propera a Molins de Rei. Així que dit i fet, ja un cop decidit, fem la matinal. Comencem a l’Escardívol i amb cotxe anem fins al poliesportiu de Valldoreix. Faig cinc cèntims del recorregut i anem en direcció a La Salut, que la deixem a la dreta. Baixem i passem també a prop de les Escletxes i anem en direcció ja de La Rierada, a on entrem al seu curs a la Masia Can Rabella, a on parem.

Després d’esmorzar, anem seguint el seu recorregut, quasi per dins del seu curs. Arribem a una petita capelleta, on faig un comentari sobre el seu origen i seguim fins a arribar a Can Planes. Fem fotos de la casa i de seguida procedim a arribar fins al punt fort del tram que fem. Un salt d’aigua d’uns cinc metres de buit. Moltes fotos, de grup, de les noies, de l’aigua… Ja un cop acabats els “carrets”, seguim fins a arribar a la urbanització de La Rierada. En aquest punt deixem el curs i ens enfilem per anar a parar cap a Valldoreix, a on tenim els cotxes.

Fent una recerca a la web de http://encos.cat he trobat el que explica de la capelleta:

Situat a la part baixa de la riera de Vallvidrera, a uns 150 metres al sud de Can Planes. A principis del segle XX, Enric Llanés, propietari aleshores de la masia de Can Planes, torna de recollir les seves filles de l'estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís, comença a tronar, fer llampecs i ploure com mai s'havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la tempesta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu". Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella prop de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao. Fou restaurat el novembre de 2012; s'hi va col·locar una nova ceràmica i renovar la petita edificació.

Va ser un dia esplèndid amb molt de sol i bona temperatura. Ara a esperar la propera mati-nal al Montseny!

Miquel Canals

IMATGES DE LA MATINAL

Fotografia i Video: Alfons Capmany, Eulalia Fradera, Magda Costa, Manel Almendros i Miquel Canals

Edicio i muntatge: Manel Almendros