50. 5 Anys de Matinals

El temps passa tan i tan ràpid, que avui celebrem la 50 matinal, són 5 anys, des de aquell 3 de novembre de 2010, que vàrem iniciar la primer matinal, la Rosa en Pep Magí i l’Alfons, els 4 que ens vàrem trobar a l’ Escardìvol i cap a Sant Llorenç a La Mola, pujant de Can Robert Canal de l’Abella, esmorzar a dalt i tornada per la Canal de la Bruixa fins altre cop a Can Robert……..

Avui, és un gran aniversari, 50 matinals, i just amb els 26 matinaires d’avui sumem les 500 participacions, de mica en mica fem història i tot gràcies a tots els matinaires que en un nombre de 64, ens repartim les 500 participacions, 43 amb més d’una i 21 una matinal, a part 1 gossa (dues vegades) i un gos una.

El dia estava anunciat amb moltes sorpreses i déu ni do com va acabar el dia. Ens trobem a Matadepera, al nostre racó d’accés. Uns 4 cotxes s’hi han passat el desviament de la Deixalleria de Matadepera. Sort de l’Orland, que va veure que no anaven bé i varen recular cap a l'inici de la sortida Matadepera, sinó arriben al Coll d’Estenalles.

Després d’aquest petit ensurt, normal, doncs anem 5/6 cotxes, l’Alfons ens porta per un indret quasi nou per molts i que ja fa que algú s’esgarrapi amb alguna que altra esparreguera, sense espàrrecs és clar… Anem tirant amunt fins a trobar la part superior de la Canal de Can Poble i a les 10:10 ja estem al Monestir.

L’Alfons ens fa esperar a fora, sense entrar, doncs tenim la primera sorpresa. Mentre tant ell passa la comanda dels esmorzars que ja la tenim feta i preparada a la fi de facilitar la feina al personal de La Mola i també guanyar temps.

Entrem seguin, l’Alfons, a la església, per cert feia temps que no estava i realment molt decorosa neta i amb una talla de Sant Llorenç que a l’altar li don la solemnitat del lloc.

Primera sorpresa: l’Empar i en Josep Benet ens ofereixen un petit repertori de cant que ens deixa bocabadats a tots, ja que ofereixen d’entrada un duet amb una gran compenetració de veus i dues en Josep sol, que ens fa posar la pell de gallina, concretament la darrera (l'Emigrant), ja que inclús podem entonar i acompanyar-lo en una part d’ella.

Acabada l’actuació de l’Empar i en Josep, entrem dintre i ens instal·lem a la nostra taula. Llàstima que al costat teníem un grup de 15 que ens fa perdre intimitat amb l’acte per al fort soroll i resó de veus entrecreuades. Un moment determinat els hi demanem si poden fer un “mutis” per poder entendre algun dels molts missatges que varen tindre lloc durant l’esmorzar.

L’Alfons, per cert, per postres havia portat a la motxilla 3 barres de gelat, un parell d’espelmes un 5 i un 0. Després de bufar les espelmas, el gelat desapareix en un moment així com les 3 botelles de cava. Que com que ens varen sobrar 30 euros de la darrera sortida amb bus al Matagalls, doncs varen servir en part per pagar algun dels extres comunitaris.

També l’Alfons, ha posat uns cartells amb el nom al centre de la taula, per agrupar al matinaires de més de 30 participacions, per ordre Alfons, Manel, Pep, Pere Navarra, Rosa i Joan Urquizu, com a petit homenatge dels matinaires.

L'Alfons ha deixat al mig de la taula una foto de la primera matinal en la que es veuen els 4 primers matinaires. No hi ha pogut ésser amb color, doncs l’impressora no dóna de més, però amb el compromís de fer una còpia per cadascú dels 4 com a record d’aquesta fita tan important… Per cert tant en Pep com la Rosa, no tenien present que aquesta foto la tenia l’Alfons guardada…..

De sobte en Manel, fa una petita intervenció, i en nom del grup vol fer un obsequi de record a l’Alfons, per aquests 50 matinals fen de guia… Però amb la il-il·lusió del primer dia, i treu una borsa amb 2 o tres capes de cartó.,.,per despistar…i al final un àlbum de fotografies. Un preciós àlbum digital de resum dels 5 anys i recollint els moments que surt l’Alfons en grup o sol, però cada foto cada instant a darrere ja una petita o gran anècdota, des de la corda, la càmera sense targeta, la supercamara (que sense saber com funcionava no va gravar res). Aquell dia l’Alfons va fer de CLON, però sense piles…i així una darrera altre.

He de dir que vaig quedar molt il·lusionat, bocabadat també i només vaig saber dir, que gràcies i que sense tots, les matinals del Centre no avesin tingut èxit, perquè si la gent repeteix és perquè esta a gust. La prova que aquest any el promitg es de 24 participants, mentre que l'any 2014 fou 14,82.

Una poesia d’en Miquel, signada per a tots, va servir per conèixer una altra facete d’ell: la d'artista pintor poeta… Som un niu de sorpreses i per cert totes d’elles a qual millor.

Tornem a vall per al canal de la Bruixa, quasi amb l'escombra sota les camas, ja que volíem tornar per al Canal de l’Abella, però ja eren la 1 i no podíem retrasarnos molt més. Després de despedir-nos, cap a Rubí, arriba'n a les 2,30.

Un dia entranyable, un dia de sorpreses, un dia per recordar i només manca dir a tots MOLTES GRACIES MATINAIRES, sense vosaltres no hi hagués ‘ésser possible.

Fins a la 51, Montserrat per Can Maçana Las Agulles, nn matí memorable. Si el temps ens acompanya serà magnífic, unes vistes, uns miradors, unes canals equipades. Per això tenim previst de sortir a les 7 del matí. Tenim molta feina a fer i no tindrem restaurant.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Orland Pons, Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendros

El que vulgui veure l'album de l'Alfons ho pot fer clicant a l'enllaç MOMENTS MATINALS que també trobareu a la part dreta d'aquest blog, sota del text SORTIDES DESTACADES.

49. El Matagalls

Com és tradició un cop a l’any anem al Montseny i al Matagalls.

Després de 4 anys, aquesta serà la primera vegada que no ens perdem… En Manel aquest cop no ha pogut gaudir i fer la seva crítica constructiva com cada any, i és que el Josep, xofer del Franquesa, és un professional i ens esperava al punt acordat sense cap contratemps.

Aquest cop el desplaçament era llarg i hauríem de disposar de 5 o 6 cotxes. S’ha comentat amb el grup, i feta una pregunta si estaven d'acord de contractar un autobús que ens porti al Montseny, ens deixi a Collformic i ens reculli a Sant Marçal. El resultat a estat unànime. Tots estan d’acord en contractar un autobús, que per 25 places resulta un cost per cadascú de 15 euros.

Parlem amb Franquesa de Rubí, és el proveïdor habitual del transport del Centre i a les 7 del matí ja ens tens cap al Montseny. Sortim 25 de Rubí, i en Feder amb la seva gossa i l’Esteva que ens esperaran a Collformic per proximitat del lloc de residència dels dos.

Sembla que el temps ens vol fer un obsequi, i ja tenim per primera vegada un dia de primavera. Sortim de Rubí a 7 graus i a mesura que anem pujant, ens trèiem roba, fins inclús algú que ja vol presumir de braços morenets i ja es posa únicament samarreta de mànega curta.

La pujada es fa a molt bon ritme i els 4,4 Km de pujada i desnivell de 559 metres, es fa en menys d’una hora i mitja. Això ens relaxa per poder gaudir a la creu, fer fotos i esmorzar, de forma pausada i ens dona forces per encarar, vers Sant Marçal, el camí de tornada.

La baixada es fa per sobre d’una catifa de fulles, i encara alguna resta molt petita de neu de les darreres nevades, però simbòlicament, ja que la temperatura està per sobre els 17 graus i no quedarà res de res. El paisatge no és el més bonic, ja que la tardor o l’hivern és més bonic, ho tindrem en compte per l’any proper.

Ja arribem al Bus, que ens esperava a les 13, i com que a les 12,30 ja arribem,  arranquem cap a Sant Celoni, aixi podem arribar a Rubí a les 14 hores, una molt bona hora llevat la distància, desplaçament, etc.

Durant el trajecte l’Alfons, fa un petit comentari , micròfon en mà, de les properes matinals, concretament la (50) que serà una matinal a La Mola, però de moltes sorpreses sobre i fora la taula d’esmorzar, doncs, són ja 5 anys de matinals i això ja es historia en el nostre estimat Centre Excursionista de Rubí.

També per al 7 i 8 de maig, participem aquest any als audiovisuals del Centre i el Manel està ja fen el muntatge, un muntatge que comporta temps i que ens oferim per si podem ajudar-lo al màxim, el caliu dels matinaries i llurs famílies sí que ens donarà ales per poder fer-ho amb la màxima dignitat i fen entendre a la gent, que aquestes matinals entre setmana són més entranyables dia a dia.

I abans de juliol tindrem la clàssica de MONTSERRAT, però aquest cop anirem cap a les Agulles, i gaudirem d’un parell de canals amb cara i ulls, és a dir, equipades però que ens feren gaudir molt, ja que darrerament si no tenim canals la gent infla els nassos i donat el parer de què no ha sigut una matinal com Déu mana.

L’Orland amb l’Alfons ja han fet una part del recorregut i en Pere Navarra també ha gaudit de les dites canals. Estem segurs de què tots podrem passar-les sense cap contratemps.

Han estat una matinal curta, solament de 8 Km, amb 3 hores 49 minuts de temps real, segons dades d’en Joan Urquizu, però amb un desnivell acumulat de pujada de 559 metres i baixada 593 metres.

Fins a la (50) no us la perdeu i una forta abraçada.

ALBUM DE FOTOS

Cronica: Alfons Capmany
Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Orland Pons, Manel Almendros i Rosa Alsina
Presentacio: Manel Almendros

48. De l'Aconcagua a la Mola

Tornem altre cop al nostre campament base a Sant Llorenç del Munt i L'Obac i pugem cap a La Mola. Avui tornem a batre el rècord d'assistència amb la presència de 23 matinaires i això que en Pere Navarra a darrera hora s’ha trobat malament i no ha pogut vindre. També avui teníem una sorpresa reservada i era de fer-li un petit homenatge a l’Orland Pons, que el passat mes de gener va fer l'Aconcagua als 66 anys. Per a nosaltres, és un super-matinaire, amb experiència, seguretat i ja porta més de 12 matinals que ens acompanya juntament amb la Rosa, una dels que vàrem iniciar les matinals junt amb Pep, Magí i l,'Alfons.

Aquest cop ens adrecem per la part baixa de la bruixa fins a trobar el camí de Can Robert a Can Pobla i anem a cercar el camí que ens portarà per a sobre el bolet de Can Pobla. Superada la part final del canal de la bruixa, encara gaudim d'una mica de neu per poder tirar entre nosaltres com nens.

A les 10,30 ja estem entaulats i amb una novetat: ja portem els plats que cadascú ha escollit i la cuina funciona d’inmediat. Aixo fa que tinguem temps per a tot, ja que el mati portarà un parell de sorpreses.

L'Orland i la Rosa, porten cava i coca (boníssima), que fa que puguem fer una sobretaula molt bonica, per a celebrar l’èxit d’en Orland. Em posat de forma estratègica l’Orland entre els 6 primers matinares, a la fi de poder centrar l'atenció de tots plegats per les coses que teníem guardades, per als discursos, fotos etc. és a dir el protocol.

A l’Orland li fem que digui algunes paraules i fa referència a la seva experiència en pujar l’Aconcagua que tots aplaudim. Aleshores, l'Alfons s'adreça a tots i, per sorpresa, li recita a l’Orland aquest vers,fet per ell.

                                               

                                               A TU ORLAND.

ORLAND, AVUI ELS MATINAIRES, ET VOLEM FER UN PETIT HOMENATGE

RECORDANT PER DESCOMPTAT, AQUESTA GESTA D’HABER FET EL CIM DEL ACONCAGUA

LA IL-LUSIO NO TE EDAT I SI EL FISIC HO PERMET, LA VIDA NOMÉS TE PEATGE

ACONCAGUA ERA EL DESTI, D’UN SOMNI FET JA REALITAT. AVUI AIGUA PASSADA

NAT, JO DIRIA, JA GRIMPAVES AMB EL CORDO UMBILICAL I L’HISTORIA HO CONFIRMA

D’EU N’HI DO, SE SUMES TOTS ELS CIMS QUE HAS FET, ARRIBES CASI A LA LLUNA.

PER A NOSALTRES, ES UNA GRATA ALEGRIA, T’EM SEGUIT A TOT MOMENT

ON MES T’AN TROBAT A FALTAR, COM NO, LA FAMÍLIA I LA ROSA DIA A DIA

NOSALTRES, AVUI, ENS POSEM DRETS AL NOSTRE CAMP BASE MODEST

SOM. MI TOTS, ALCEM LA COPA DE CAVA, PER A TU ORLAND PER AQUESTA GESTA.

No acaba aqui el tema, sinó que li fem entrega d’una foto emmarcada que surt ell i l’Aconcagua al fons, que és signada per a tots els matinaires per record d’aquesta gesta tan important per L'Orland i que em gaudit tots per l’èxit.

Ja amb cafetó i xumet baixem per una dreçera que l’Alfons ens porta altre cop al camí d’inici de la matinal. Tenim la Mercè, nouvinguda per primera vegada que te problemes en pujar i més en baixar que amb el suport i acompanyament de diversos companys aconseguim que arribi al cotxe anant pel camí senzill de baixada per agreujar encara més el problema de mobilitat, i l’Orland s’ofereix a recollir las a Can Robert amb cotxe.

Arribem a Rubí, ales 2:30 una mica més tard, però darrerament tenim moltes coses a celebrar i la companyia i sobretaula és tan grata que fa qu'ens retrasem més del compte. De veritat, ens passa el temps que no ens adonem, però cada dia la companyia, les bromes, fan que no només caminem, gaudim de la meravellosa natura que tenim molt aprop de casa, sinó que l’amistat i el companyerisme creix dia a dia encara més.

Ja pensem en l'11 de març, que anem altre cop a un “clàssic de les matinals” el MATAGALLS i matinarem una mica més, sortirem a les 7, doncs tenim un desplaçament llarg, encara que al no haver restaurant i portarem entrepà, farà que el temps estigui dintre els horaris habituals i previstos.

Una matinal molt emocionant, una matinal amb records per la nostra historia, i ja a dos passos de la matinal 50, aquesta és presentarà amb moltes sorpreses, no us la perdeu

Dades tècniques matinal. Joan Urquizu 4,5 Km, desnivell 415 temps reals 2,30.

Fins a la propera.

ALBUM DE FOTOS

Crònica: Alfons Capmany
Fotos:    Alfons Capmany, Orland Pons i Manel Almendros
Edició:   Manel Almendros

L'Orland Pons a l'Aconcagua

L'Aconcagua

Quan junt amb el Manel vàrem preparar la crònica i fotos de la darrera matinal, vam creure oportú dedicar una crònica a l’Orland, i deixar per escrit en la nostra història matinaire la seva exitosa ascensió a l’Aconcagua cim de 6960 metres, i a l'edat de 66 anys.

Acabat de jubilar-se, va iniciar la seva presència a les matinals entre setmana, ja que la Rosa, la seva esposa, va ésser la primera dona i pionera de les matinals, que vàrem iniciar al novembre del 2010 amb la Rosa, en Pep, en Magí i l’Alfons.

Va ésser una grata satisfacció comptar amb ell. L’Orland és un pes específic, o com diuen altres una “vaca sagrada”, del Centre Excursionista de Rubí. Són 50 anys de soci, però soci actiu, compromès, i això ens ha donat un valor afegit a les matinals. Comptar tan sols amb la seva presència, ens dona molta seguretat i tranquil·litat.

Sant Llorenç de Munt

L’Orland, al néixer el dia 27 de juny de 1948, li ha tocat el signe astral de Càncer, i fen un repàs a les característiques del signe m’agradat una entre d’altres i que transcric.

Los Càncer, son conservadores i les gusta la seguridad i la calor de su hogar. De hecho, para los hombres Cáncer, su hogar es como un nido, un refugio donde ir cuando el estrés de su trabajo es demasiado. La casa de un Cáncer tiende a ser su refugio personal más que un escaparate para deslumbrar a los demás.

El Matagalls

Recordo la primera vegada que vaig contactar amb ell per anar, amb el Centre, a fer la Pica d’Estats. Feia molts anys que no havíem tingut cap tipus de contacte, jo era un soci col·laborador del centre però no actiu. Per cert que es va suspendre per al mal temps i manca d’espai al Refugi i en lloc de la Pica vàrem fer el cim de la Punta Alta. Era un 24/9/2007 i vaig veure una persona seriosa tranquil·la però molt segura de si mateix, i molt recolzada per als altres components i socis del Centre.

Recordo una frase d’ell que he traspassat ja als meus néts, el famós “pas d’elefant” i moltes vegades amb els nets pujant a Sant Llorenç ara ja per llocs empinats, els hi recordo el pas i comptem tot pujant com si fos un joc 1…2….3…..i 4 i amunt va.

Avui, amb aquesta crònica posem la foto que ja es va publicar en medis de comunicació de la Ciutat de Rubí, amb una crònica de la seva gesta. Perquè l’Orland assenyala al cim, però amb una seguretat i marcant el camí. Quan vas amb ell, arribem tots i junts. No es tracta de corre, es tracta de compartir i gaudir la sortida.

La Tossa Plana de Lles

Un gran amant de la natura del muntanyisme en totes les seves facetes, esquí d’alta muntanya escalada….jo diria un “tot terreny” i és un plaer compartir amb ell molts moments.

Soci del Centre Excursionista de Rubí, de fa més de 50 anys i totalment compromès amb cada una de les tasques i activitats del Centre i participant amb moltes de les seves seccions. No detallo tot els cims i expedicions que l’Orland ha fet amb el Centre, doncs aquestes ja formen part de la història  i dels seus 66 anys de vida.

La Mola

Des de l’any 2007, han passat més de 7 anys i mig, que de forma activa participo en activitats del centre i concretament des de l’any 2010 cada mes en les matinals entre setmana, i dia a dia ens estem coneixent molt més, i he de dir que és una persona molt intel·ligent, sensata i equilibrada i la forma pausada de fer i parlar, es transforma en força i seguretat aleshores quant comparteixes amb ell camins cims travesses i excursions.

Creia al principi que s’avorriria amb nosaltres, un grup amants de la natura, però poc experts en moltes de les seves facetes, amb experiència, però en manca de tècniques. El primer dia que vàrem fer una canal els matinaires més de la meitat vàrem baixar de “cul”. Actualment, ja inclús si no tenim una petita grimpada o una grapeta….s'escolta dir a veu baixa: uf una matinal avui una mica Light.

El Setut

Actualment ja ha compartit més de 12 matinals, i per això volem fer aquest petit homenatge en nom del grup de les matinals, i com no molts anècdotes, només el muntatge del pessebre amb cordatge punt de seguretat i quan estava quasi tot col·locat s’em cau el pobre Sant Josep i va quedar en mil i un trossos, hores d’ara, fins fa uns dies la Rosa per la canal de la Bruixa va trobar un trosset encara…….

Dia a dia, en compartir taula i com no “porró” i algun que altre xumet, dona peu a poder parlar no tan sols de muntanyes, sinó d’altres temes que dintre la nostra confidencialitat queden.

Una família entranyable, sempre es diu que darrere un “gran home” hi ha una gran “dona” i aquesta és la Rosa, junt amb uns fills molt ferms, en Jordi i Gemma, tots ells amants de la natura i la muntanya. Una llavor formidable i que fa que el seu fill actualment en Jordi és un molt pes pesant per la seva fortalesa i tècnica. El futur està garantit.

Una imatge val més que mil paraules i en Manel, ha fet un petit recull de fotos que d’una forma o altra ens acompanya i que en nom de tots volem transmetre la més forta abraçada per aquesta gesta i agrair li la seva presencia i continuïtat en les nostres matinals. Algunes d'elles les hem posat entre l'escrit. Per veure-les totes no mes heu de clicar el seguent enllaç 

L'ORLAND A LES MATINALS

I per acabar, transcric una petita poesia que li vaig recitar a la matinal 48 que varem cel·lebrar la seva tornada de l’Aconcagua.

                                       

A TU ORLAND

Orland, avui el matinaires et volem fer un petit homenatge
Recordant, per descontat, aquesta gesta d'haver fet el cim de l'Aconcagua
La il.lusio no te edat i si el fisic ho permet, la vida no mes te peatge
Acongagua era el desti d'un somni fet ja realitat. Avui aigua pasada
Nat, jo diria, ja gimpaves amb el cordo umbilical i l'historia ho confirma
Deu n'do, si sumes els cims que has fet arribes casi a la lluna

Per nosaltres es una grata alegria, t'hem seguit a toto moment
On mes t'hem trobat a faltar, com no la família i la Rosa dia a dia
Nosaltres avui ens posem drets al nostre camp base modest
Som.hi tots, alcem la copa de cava, per a tu Orland, per aquesta gesta.

Els teus companys i amics.

Alfons, Manel i  resta grup de las matinals entre setmana.