L'Orland Pons a l'Aconcagua

L'Aconcagua

Quan junt amb el Manel vàrem preparar la crònica i fotos de la darrera matinal, vam creure oportú dedicar una crònica a l’Orland, i deixar per escrit en la nostra història matinaire la seva exitosa ascensió a l’Aconcagua cim de 6960 metres, i a l'edat de 66 anys.

Acabat de jubilar-se, va iniciar la seva presència a les matinals entre setmana, ja que la Rosa, la seva esposa, va ésser la primera dona i pionera de les matinals, que vàrem iniciar al novembre del 2010 amb la Rosa, en Pep, en Magí i l’Alfons.

Va ésser una grata satisfacció comptar amb ell. L’Orland és un pes específic, o com diuen altres una “vaca sagrada”, del Centre Excursionista de Rubí. Són 50 anys de soci, però soci actiu, compromès, i això ens ha donat un valor afegit a les matinals. Comptar tan sols amb la seva presència, ens dona molta seguretat i tranquil·litat.

Sant Llorenç de Munt

L’Orland, al néixer el dia 27 de juny de 1948, li ha tocat el signe astral de Càncer, i fen un repàs a les característiques del signe m’agradat una entre d’altres i que transcric.

Los Càncer, son conservadores i les gusta la seguridad i la calor de su hogar. De hecho, para los hombres Cáncer, su hogar es como un nido, un refugio donde ir cuando el estrés de su trabajo es demasiado. La casa de un Cáncer tiende a ser su refugio personal más que un escaparate para deslumbrar a los demás.

El Matagalls

Recordo la primera vegada que vaig contactar amb ell per anar, amb el Centre, a fer la Pica d’Estats. Feia molts anys que no havíem tingut cap tipus de contacte, jo era un soci col·laborador del centre però no actiu. Per cert que es va suspendre per al mal temps i manca d’espai al Refugi i en lloc de la Pica vàrem fer el cim de la Punta Alta. Era un 24/9/2007 i vaig veure una persona seriosa tranquil·la però molt segura de si mateix, i molt recolzada per als altres components i socis del Centre.

Recordo una frase d’ell que he traspassat ja als meus néts, el famós “pas d’elefant” i moltes vegades amb els nets pujant a Sant Llorenç ara ja per llocs empinats, els hi recordo el pas i comptem tot pujant com si fos un joc 1…2….3…..i 4 i amunt va.

Avui, amb aquesta crònica posem la foto que ja es va publicar en medis de comunicació de la Ciutat de Rubí, amb una crònica de la seva gesta. Perquè l’Orland assenyala al cim, però amb una seguretat i marcant el camí. Quan vas amb ell, arribem tots i junts. No es tracta de corre, es tracta de compartir i gaudir la sortida.

La Tossa Plana de Lles

Un gran amant de la natura del muntanyisme en totes les seves facetes, esquí d’alta muntanya escalada….jo diria un “tot terreny” i és un plaer compartir amb ell molts moments.

Soci del Centre Excursionista de Rubí, de fa més de 50 anys i totalment compromès amb cada una de les tasques i activitats del Centre i participant amb moltes de les seves seccions. No detallo tot els cims i expedicions que l’Orland ha fet amb el Centre, doncs aquestes ja formen part de la història  i dels seus 66 anys de vida.

La Mola

Des de l’any 2007, han passat més de 7 anys i mig, que de forma activa participo en activitats del centre i concretament des de l’any 2010 cada mes en les matinals entre setmana, i dia a dia ens estem coneixent molt més, i he de dir que és una persona molt intel·ligent, sensata i equilibrada i la forma pausada de fer i parlar, es transforma en força i seguretat aleshores quant comparteixes amb ell camins cims travesses i excursions.

Creia al principi que s’avorriria amb nosaltres, un grup amants de la natura, però poc experts en moltes de les seves facetes, amb experiència, però en manca de tècniques. El primer dia que vàrem fer una canal els matinaires més de la meitat vàrem baixar de “cul”. Actualment, ja inclús si no tenim una petita grimpada o una grapeta….s'escolta dir a veu baixa: uf una matinal avui una mica Light.

El Setut

Actualment ja ha compartit més de 12 matinals, i per això volem fer aquest petit homenatge en nom del grup de les matinals, i com no molts anècdotes, només el muntatge del pessebre amb cordatge punt de seguretat i quan estava quasi tot col·locat s’em cau el pobre Sant Josep i va quedar en mil i un trossos, hores d’ara, fins fa uns dies la Rosa per la canal de la Bruixa va trobar un trosset encara…….

Dia a dia, en compartir taula i com no “porró” i algun que altre xumet, dona peu a poder parlar no tan sols de muntanyes, sinó d’altres temes que dintre la nostra confidencialitat queden.

Una família entranyable, sempre es diu que darrere un “gran home” hi ha una gran “dona” i aquesta és la Rosa, junt amb uns fills molt ferms, en Jordi i Gemma, tots ells amants de la natura i la muntanya. Una llavor formidable i que fa que el seu fill actualment en Jordi és un molt pes pesant per la seva fortalesa i tècnica. El futur està garantit.

Una imatge val més que mil paraules i en Manel, ha fet un petit recull de fotos que d’una forma o altra ens acompanya i que en nom de tots volem transmetre la més forta abraçada per aquesta gesta i agrair li la seva presencia i continuïtat en les nostres matinals. Algunes d'elles les hem posat entre l'escrit. Per veure-les totes no mes heu de clicar el seguent enllaç 

L'ORLAND A LES MATINALS

I per acabar, transcric una petita poesia que li vaig recitar a la matinal 48 que varem cel·lebrar la seva tornada de l’Aconcagua.

                                       

A TU ORLAND

Orland, avui el matinaires et volem fer un petit homenatge
Recordant, per descontat, aquesta gesta d'haver fet el cim de l'Aconcagua
La il.lusio no te edat i si el fisic ho permet, la vida no mes te peatge
Acongagua era el desti d'un somni fet ja realitat. Avui aigua pasada
Nat, jo diria, ja gimpaves amb el cordo umbilical i l'historia ho confirma
Deu n'do, si sumes els cims que has fet arribes casi a la lluna

Per nosaltres es una grata alegria, t'hem seguit a toto moment
On mes t'hem trobat a faltar, com no la família i la Rosa dia a dia
Nosaltres avui ens posem drets al nostre camp base modest
Som.hi tots, alcem la copa de cava, per a tu Orland, per aquesta gesta.

Els teus companys i amics.

Alfons, Manel i  resta grup de las matinals entre setmana.

47. Mura

Avui, fen honor al nostre nom “matinaires”, teniem prevista la sortida a les 7 del matí. Sortim cap el Coll d'Estenalles, ja que l'objectiu del dia d’avui es MURA, i encara que una setmana més tard que l’any passat a veure si podem gaudi d’algun TIO, típic i tradicional d’aquestes passades Festes Nadalenques en aquesta preciosa localitat. Aquest cop som 20 matinaires, un ja nombrós grup habitual. L’any passat érem 13 a la mateixa trobada i cel-lebració del 3r aniversari.

Iniciem la matinal fen una variant aquest cop, doncs en Joan Urquizu es junta amb Paco de Terrassa i han fet in-revés d’anada per darrere el Montcau, i per evitar l'asfaltat, baixem vers la riera de les Arenes i creuem fins arribar al Coll d'Eres.

Llavors agafem el camí que va cap a Cova Simanya i direcció al Marquet de las Roques, ens desviem a l’esquerra fins arribar a la carretera i ens desplacem altre cop a la dreta. Trobem gel en llocs humits i gens soleiats dels que gaudim fen fotos. Veiem una masia aïllada i ja tornem a creuar la carretera. Arribem a la Masia SANT LLEHIR, aprofitem per fer fotos, doncs és un lloc molt bonic, tranquil, inclús amb un embalsamen amb gansos inclosos. Hi ha també divers material agrícola, un tractor que en Manel no dubte en pujar-hi però no el fa arrancar.

Ja estem a tan sols 15 minuts de Mura baixem ràpidament, doncs són las 10,30 i anem atraçats. Dins Mura, podem veure dos o tres tions encara, no com l’any passat. Ens adressem cap al nostre habitual lloc de trobada, el Café Laika, a on ens han obert expressament per a nosaltres, llevat que tenien dia de festa. És un fet per agrair aquesta família, que ens tenen una consideració molt especial i en particular a l’Alfons. Després d'un glorios esmorzar, ens acomiadem d’ells fins a la propera trobada o inclús abans doncs tenim ganes de pujar al PUIG DE LA BALMA dintre d’aquest any.

Teníem previst sortir a les 11,30 però finalment sortim vols de les 12:45. Es normal, ja que ens posen unes botifarres, uns peus de porc, amb cigrons de Mura, mongetes, el porro cafetó i un xumet… Però abans de marxar cap Estenalles per al camí que pa-ssa per les coves de Mura, fem una foto de tots junts, al costat del local del Centre Excursionista de Mura, doncs és per enviar li a l’Orland, que esta fen l'Aconcagua i que desitgem que pugui fer Cim. Una gran abraçada de tots, ja que també participa a les matinals junt amb la seva dona la Rosa.

Ja arribem a les 3 a l'aparcament de Coll d'Estenalles, i cap a Rubí ,arribant a les 3,30. Una matinal llarga, però molt bonica passant per llocs que semblava que féssim un GR, camins i pistes forestals gens transitades, poca gent i un paisatge molt bonic.

Han sigut 5 hores reals, de les 8,30 entre desplaçament i esmorzar, més de 16 Km, dades que en Joan Urquizu ,com sempre, és el encarregat de controlar i fer el track de dita matinal.

Ja esperem l'11 de febrer, (48 matinal) tornem al nostre campament base de Sant Llorenç i La Mola, abans de març, que farem el tradicional Matagalls, si més no, aquest cop en lloc de fer-ho amb sortida per Sant Marçal, ho farem per Collformic. A veure si tindrem sort i puguem gaudir de neu……

Bon any i una forta abraçada a tots.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Miquel Canals i Rosa Alsina
Edició i muntatge: Manel Almendos 

46. El Pessebre

Avui l'objectiu era muntar el ja tradicional pessebre  a Sant Llorenç i fer un esmorzar/dinar a La Mola, a fi de desitjar-nos , tots plegats i llurs famílies un Bon Nadal i unes bones Festes Nadalenques.

La grata sorpresa a l'inici del dia és la presència de 22 matinaries a la sortida d'avui, rècord absolut de les Matinals entre Setmana, que ens fa sentir que som una activitat totalment consolidada dintre de les activitats del Centre Excursionista de Rubi.

En Joan Piqué, després de quasi 6 mesos per dolències, ha retornat a les matinals, i també per primera vegada l'Olga i Carme i en Toni Bayón que com sempre ens complau la seva presència, ja que és un gran element dintre el Centre Excursionista de Rubí.

Des-de el nostre inici al novembre de 2010 no em parat de creixa i augmentar matinal darrera matinal. Això ens anima i cerquem dia a dia noves sorpreses per a ésser més agradables per a tots. Ja sabem que algun cop podem passar-nos, però ho fem em tota la il·lusió d'un jovenet escolta, encara que sexagenaris cap amunt llevat algun crio menor de cinquanta i tants.

Uns dies abans n'Orland, la Rosa i l'Alfons, varen trobar un lloc per muntar el pessebre, però l'Orland per guanyar temps un dia abans va posar un clau i corda de seguretat a la fi de poder pujar els més valents a d'alt al naixement.

Posada la corda de seguretat, el primer de pujar amb el pessebre, la borsa i el cartell, va ser l'Alfons, que va poder cercar la balma del pessebre, un lloc molt bonic, però amb roca mullada que feia que el peu llisqués i l'Orland, amb el bon criteri d'expert va lligar a l'Alfons perquè no caigués en baixar.

Tot i així ens temien quelcom, i el que va rebre no va ésser l'Alfons, sinó Sant Josep, que va lliscar i caure avall restant només trossos…Ni la vara va quedar sencera. Després de molts esforços no ha superat la UVI, ja que vàrem perdre part de la seva fisonomia i no ha pogut sobreviure. Ja estem cercant un altre Sant Josep de reemplaç per posar.ho a l'estable, doncs ara solament resta la Verge i el nen Jesús. El cartell de Bon Nadal, Matinals Entre Setmana i 3 adhesius del Centre sí que sembla que aguantaran tots els dies de Nadal. Algú mal pensat creurà que la Verge a estat vídua.

La Rosa ens ha engrescat a cantar unes Nadales i cap amunt que ens espera l'esmorzar.

Vàrem demanar que cadascú portés un obsequi d'uns 5 euros com a màxim, i torrons i quelcom per fer els postres. Avui es diu l'amic invisible. L'Alfons, amb gorra i barba ha fet de Papa Noel ajudat per en Gabi que ha fet d'ajudant i em enumerat els regals i després a tots s'ha donat un número. Mentre  portà-van l'esmorzar em fet el repartiment.

També s'ha donat a cadascú un detall de les 11 matinals de l'any 2015, com a recordatori.

Després a les postres, moscatell, torrons neules bombons i un cafè o tallat amb glop-et d'obsequi del Restaurant, que nosaltres com no els hi hem donat un plat de torrons per a ells també.

Sense adonar-nos s'han fet quasi la 1 i mitja i ja em tingut de posar fil a l'agulla i cap al cotxe, arribant a Rubí a les 3 de la tarda, 1 hora més tard, però el mati a valgut la pena. Ens hem desitjat tots plegats un BON NADAL i BONES FESTES NADALENQUES.

Aquest desig el volem transmetre a tots els socis del Centre i compartir.ho amb les famílies de tots els matinaires i ja sabeu el 14 de gener de 2015, MURA i els Tions ens esperen, una excursió molt bonica amb un esmorzar al cafè Laika (ja tradicional de les matinals), ús agradarà molt.

I per acabar l'any una mini-estadística de les matinals.

46 matinals
404 participants
56 matinaires
37 amb més d'una participació i 19 amb una vegada
2 gossos una vegada.

Ranking

Alfons  46 participacions.
Manel: 38 participacions
Pep:    35 participacions

Promitg 2014:  14,82 participants per matinal.

Alfons Capmany

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Manel Almendros, Orland Pons i Rosa Alsina

Edició muntatge: Manel Almendros

45. El paller de tot l'any

Avui tocava l'Obac, una part no coneguda por molts de nosaltres i que forma part d'aquesta meravella com és el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac. Aquesta matinal es va ajornar por alguns motius, i avui s'ha tornat a igualar el record de les nostres matinals en 17 participants. I això que no han pogut vindre 4/5 dels habituals per diferents raons.

Em deixat el cotxe a l'aparcament de l'Alzina de Salari, i ens em adreçat cap al Coll de les Tres Creus, situat entre el turó de la Pola i el Castell Sapera. L'objectiu d'avui és el Paller de tot l'any i el Castell Sapera. Els seus 939 metres el fan el cim més alt de l'Obac. Curiosament agafem el GR5 que just el passat diumenge la secció de senders varen iniciar-ho a Sitges. Avui fem un tros i com no sempre Montserrat al front i el Pirineu amb neu, però menys que fa dues setmanes.

Baixem per al Camí Ral i fitxem el nostre punt de mira cap al Paller de tot l'any. Un curiós monòlit rocós que te forma de paller i que donem la volta a tot ell abans de fer la parada per esmorzar al seu peu, amb un sol i unes vistes molt boniques de Castell Sapera i el Queixal del Porc.

Acabat d'esmorzar anem directes al Castell Sapera, fen fotos i pujant per una canal equipada amb una corda a un punt que facilita un petit desnivell. Però ja som experts amb grimpades i petites cordades i encara que algú rondina, la majoria li està agafant gust a les cordes, grapes, arrels, arbres i demés equipaments que la pròpia natura ens facilita. Les vistes són excepcionals, i ens permet gaudir-en un bon rato.

Anem molt bé de temps i sense donar-nos compte ja estem altre cop al Coll de les Tres Creus. Inclús fem un parell de dreceres que fan que arribem a l'aparcament a les 12:30. Ens acomiadem, recordant que la propera matinal, la 46, és a Sant Llorenç, per muntar el pessebre i fer com no un bon esmorzar-dinar. Serà el 10 de Desembre a les 8 mati. Per cert, recordeu que cada any tenim la visita de Papa Noel i algun regal per als que s'han portat bé durant l'any. Hi haura, com no, torrons i neules.

Avui ha tornat a vindre per segona vegada l'Enric Miralles, sense el seu gos, un entranyable amic i soci octogenari del Centre, més valent que molt de nosaltres, amb un molt bon fisic. Donem la benvinguda a l'Ampar, l'Graciela, en Benet i en Joan, de Sant Vicens, que per primera vegada ens han acompanyat a les matinals.

Les dades tècniques son d'en Joan Urquizu. 6.7 Km. Desnivell d'ascens 428 m. Altura màxima 935 m. Temps real 2 hores 6 minuts.Fins la propera.

Alfons Capmany i Soler.

ALBUM DE FOTOS

Fotos: Alfons Capmany, Orland, Pons, Rosa Alsina i Manel Almendros

44. La Roca Encavalcada

Ja estem a la tardor, però encara tenim un temps increïble. El pronòstic del dimecres era una temperatura de 12/28, això fa que encara alguns portem pantalons curts i mànega curta. Aquest cop, no pujarem a La Mola, doncs sortim a les 7 del matí, a fi de poder completar el recorregut previst, ja que tenim d'anar fins al Coll d'Estenalles, deixar els cotxes i començar a caminar.

El primer objectiu són Els Cortins (uns quasi 1000 metres), que a la faldilles del Montcau éns desviem a l'esquerra, i ja els tenim molt aprop. assem por unes baumes molt bonicas e inclús veiem la Coca, una singular configuració rocosa, com moltes dintre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt - L'Obac. Trobem un pas aleshores sense equipament, creiem que és a causa de la roca molt motllada, i algú del Parc o d'algún Centre a tret dita corda per al perill que comporta.

Anem seguint el camí que dona tota la volta als Cortins. Bor deixem sempre a prop de roca, fins a trobar una via ferrada amb grapes i cablejat que ens porta a un bon tram a munt. Ho passem tots molt bé, sempre com no, amb la deguda precaució. Darrerament si no tenim una corda o grapa, sembla que manca quelcom…. Més d'algú que li feia respecta les grapes i cordes, ara en arribar a dalt, sens que diu que bonic, avui que fàcil….. Per cert, l'Alfons al recolzar-se amb un tronc que estava podrit, ell i el tronc han anat per terra. Solament una rascada al braç dret, però l'ensurt arriba quant un mes tranquil va, doncs ha quedat a uns pocs metres d'un precipici.

Arribem al Cim del Cortins i ens apropem al superior també, ja que estem a 100 metres solament i podem veure una panoràmica del Bages, Montserrat i Montcau sensacional. La Baixada la fem per al mateix lloc, i em principi l'Alfons tenia previst anar directa al Coll d'Eres bor deixant el Montcau, però mira per on, ens apareix en Josep Maria Escoda, que ens crida i canviem el pla. Enlloc d'esmorzar als peus del Montcau ens arribem a dalt, esmorzem i fem companyia amb ell i aprofitem que ni hi ha un grup molt maco de “tercera” i “cuarta edat”, un d'ells de 82 anys,  per fer-nos fotos. En Josep Maria Escoda ens explica com va fabricar la “rosa dels vents”o “taula orientativa”que està ara al Montcau.

Ens adrecem cap al Coll d'Eres i l'altre objectiu del dia, la Roca Encavalcada, una preciositat que la lluita de la natura i l'erosió han fet possible que estigui. Mai millor dit, encavalcada entre dues rocas quedant penjada del tot. Fem fotos.

Aleshores, en Joan Urquizu, proposa fer un corriol que ens evita el tros “pallissa” de l'asfaltat del Montcau fins Estenalles. A l'Alfons li agrada la idea, ja que havíem previst tornar fen el Montcau però al haver.ho fet ens anava molt bé. En Joan fa de guia  tot aquest tram final de matinal amb, com no, el seu GPS i el TRACK del tram a fer. La Rosa inclús per al bosc, amb uns paratjes ombrius, troba algun que altre bolet inclús rovelló.

Arribem al cotxe als vols de la 1 del migdia, ens acomiadem i cap a Rubí.

Dades tècniques. Joan Urquizu. 9,70 Km,s ascens acumulat 631 descens acumulat 627 Tems 3 hores 17 minuts, 48 segons

Ja pensem en la (45), per al pròxim dimecres 19 de novembre. Aquest cop anirem altre vegada per L'Obac i anirem a llocs molts coneguts però atractius com el Paller de tot l'any i Castell Sapera, per l´aparcament de l,Alzina del Salari.

Una abraçada

Alfons Capmany

Fotos: Alfons Capmany, Orland Pons i Rosa Alsina

Album de Fotos

43. Encetem la cinquena temporada

Ja em passat l'estiu i de nou iniciem el “curs acadèmic” de las postres matinals entre setmana, i com no, a veure si el nostre Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac encara esta al seu lloc, com camp base de les nostres matinals i La Mola com a observatori culinari…

En primer lloc, desitjar a en Pere Abella que es recuperi ben aviat de la infermetat que ha vençut. Li donem el màxim d'ànims per poguer estar molt aviat entre nosaltres.

Sortim del Escardivol a las 8 com sempre. Aquest cop som 13 matinaries, o com deia Angel Nieto 12+1. L'Alfons ens ha portat per un nou indret per el que cap dels matinaires fins ara havia passat i molts inclús ignoraban aquest accès. I es que, com sempre comentem, aquest Parc Natural de Sant Llorenç i L,Obac es impressionant per la quantitat d'indrets i curriols que mai s'acaban. Cada dia un apren un de nou, i aixo fa que per moltes vagades que anem a la Mola, sempre tenim alguna sorpresa. L'Alfons ja prou s'ocupa de fer de explorador per assolir nous camins i verificar i probar com no altres que li explican o que en vikilock es pengen i son atractius.

Com que venia el nostre estimat “Joan Sense Por”, després d'haver estat al Marroc, pujant cims de 4000 metres i esser la primera vegada, en Manel presagiava al iniciar el recorregut:  “Ja veureu avui... Ni ha un de nou... Innocentada, per no dir altre “tac”. L'Alfons alguna ens preparara. Aquesta “espineta” la te en Manel, ja que la primera vegada que va vindre junta Amb Pep i l'Alfons, varem tindre de fer ùs d'una corda de 3 metres per poguer surtir.nos d'una canal que ens havien quedat estancats. I aixo el te gravat en el cor… La primera vegada i la primera “put”…en Pep i jo, pensàvem que mai més tornaria a vindra i mira, es el segon en el ranking de las matinals… Manel un Excel.lent amic i company.

Varem agafar la canal nomenada del Rajant que ens porta directament a Can Poble, pro es pot anar per la dreta (equipada pro tactique) i per l'esquerra també equipada amb 3 trams de corda anussada, que ajuda a fer tres trams de grimpada no molt exigent pro que ens fa moure mans, brasos, cames i tot una mica. Es curiós pro anem per sota d'una linea que el seu dia devia haver estat per pujar materials a Can Poble, dons encara es veuen les torres i cablejats. Per cert precauciò al passar prop de las torres dons ignorem si porten o no electricitat.

Com pensava en Manel, no una corda sino tres trams de corda, ens ocupen un bon rato ja que som 13 que pujem i alguns necessiten una mica d'ajut. Pro finalment tots pujem i més d'un “tac” se sen o al menys s'intueix. Ja l'Alfons ens adressa cap a Can poble, dons sortim a la cadena per sota del cami que ve de Can Robert a Can Poble i passem per darrera la casa, per cercar la Cova del Frare. Abans però, trobem un grup d'escaladors que ens conviden per fer una mica de pràctiques, pro diem que no ja que encara no em esmorzat. Arribem altre cop al cami dels monjos, i per acabar de rematar la pujada anem al mirador de sobre la font del Sauc, unes vistes molt boniques i fem alguna foto per “marcar” i com no “fardar” una mica de esperit d'escalador sense equipar.

Un bon esmorzar i ja cap avall. Per cert, ens trobem a La Mola esmorzant en Josep Maria Escoda, expresident del CER de Rubi, i autor de la “Rosa dels Vents” ubicada al Montcau, ens acompanya a la taula i fem una foto per el record. Pro ja son las 12 passades i anem amb retard.

L'Alfons ens porta per el canal de Can Poble superior i tornem cap el lloc a on hem deixat els cotxes al mati, fen uns 10 minuts d'asfalt. Arribem a Rubi, a las 2 de la tarda, una mica fora de temps, pro amb la satisfacció de una retrobada post-vacacional plena de sorpreses i gaudit d'un mati espléndit sense boira i sense pluja.

Fins la propera de serà el 8 d'octubre i ens esperen moltes sorpreses ja que volem assolir uns indrets inèdits per molts de nosaltres i per aixo sortirem a las 7 del mati. Es que ja el nom u diu, matinaires.

Una abraçada.

Alfons Capmany

Fotos: Alfons Capmany, Gabriel Alsina, Orland Pons i Manel Almendros

Album de Fotos